1. Saltar al menu
  2. Saltar al contingut
  3. Saltar al peu

Sukià

 

“El meu pare, el noble Belà, era el cap d’un poble ric i poderós a la ribera del Gran Riu. Jo era el seu fill gran, però m’havia de guanyar el respecte dels homes del consell si volia que m’acceptessin com a cap quan ell fos mort. Des de molt petit em va ensenyar a lluitar amb l’escut i l’espasa i va encarregar a un vell sacerdot que em donés saviesa i prudència per guiar la gent del nostre poble. Abans dels vint anys ja tenia quatre cicatrius de guerra que mostrava a les reunions del consell quan algú em menyspreava per la meva joventut: així feia callar els vells. Però vam viure molts anys seguits de males collites i malalties, els nostres déus es mostraven impotents per aturar la decadència del poble... Fins que un dia el sacerdot que anomenàvem “Home Ànima” va dir-li al meu pare que m’enviés a buscar un xaman que servia la més poderosa de les deesses... L’endemà mateix vaig marxar, tot sol, cap al nord, per buscar la Gran Muntanya i salvar de la fam el meu poble...”