1. Saltar al menu
  2. Saltar al contingut
  3. Saltar al peu

Sant Jordi, mil anys després del 1013

 

 

La novel·la “La llegenda d’Ègara” acaba l’any 1013, però el llibre ha estat editat pel Sant Jordi del 2013. Exactament, mil anys després. Centenars de persones l’han comprat aquests dies, amb ganes d’endinsar-se en la llegenda i la història de l’antiga Ègara. Els deixem en companyia de més de cent personatges, reals i ficticis, que ens han acompanyat a nosaltres al llarg de més de tres anys: bisbes, legionaris, terratinents, santes i màrtirs, sacerdotesses d’antigues religions, pageses, comerciants, generals, reines, emperadors, capellans, comtes i comtesses, cavallers… Els trobarem a faltar, però ara ja són de tothom i per a tothom: els nostres avantpassats, la gent que va viure, va estimar, va lluitar, va tenir somnis, a l’Ègara que va desaparèixer fa uns mil anys…

La diada de Sant Jordi ha estat per a nosaltres una experiència extraordinària. Hem conegut moltíssimes persones, de totes les edats i condicions, que estimen els llibres, que tenen ganes de saber més coses sobre la nostra ciutat, que disfruten amb la novel·la històrica… Hem après dels llibreters, dels periodistes, dels quiosquers, dels lectors i lectores, de tota la gent –moltíssima- que ens ha ajudat i ens ha acompanyat en aquests moments plens d’emocions. A tots ells, a totes elles, gràcies! Hem fet coses que mai no havíem fet: dedicar llibres, presentar la novel·la, vendre llibres… I coses que sí havíem fet, però ara encara més i millor: hem fet molts amics i amigues i esperem que ho continuïn essent durant molt temps!

La novel·la s’ha venut força bé. En una edició que és essencialment local, com aquesta, és tot un èxit no perdre-hi diners. Guanyar-ne és un somni impossible… Ens alegra veure que Novagraf Edició, que ens ha fet confiança i ha arriscat amb l’edició, almenys farà les paus i cobrirà despeses: aquest era l’objectiu. Quants llibres s’han venut aquests dies? La veritat, costa de dir-ho… Entre 500 i 800, diríem, però no ho podem jurar ni prometre. Tampoc no direm cap mentida, d’acord? Creiem que ha estat el llibre local més venut a Terrassa aquest Sant Jordi, tot i que trigarem uns dies a confirmar-ho. Ja ho hem dit alguna vegada: la veritat ens farà lliures, no pas explicar sopars de duro… Tanmateix, no tenim clar si importa molt ser els primers, els segons o els tercers: els objectius que ens havíem fixat estan assolits. Un llibre que era un somni per a nosaltres i un risc per als editors, ha complert les expectatives. No es pot demanar més i ens passarem la resta de la vida donant les gràcies a tothom. És de justícia fer-ho…

Creiem que entre la Dragona de Sant Llorenç, el comte Guifré i les seves quatre ditades de sang, els esperits i déus antics de la Gran Muntanya, els àngels de la Seu d’Ègara i la llum de noies extraordinàries com Paula, la verge d’Ègara, a més de molts amics i amigues, hem rebut ajuts terrenals com el del Diari de Terrassa i celestials que ens han ajudat a arribar fins aquí i que agraïm de tot cor. Ens donen força i esperança per continuar endavant, per afrontar nous reptes, per fer-ho millor, amb tota la modèstia del món, amb tota la il.lusió del món…

Des d’ara, el llibre és vostre, de tothom. El dia que vam posar la paraula “fi” a la quarta o cinquena versió definitiva, ja va deixar de ser nostre. Això és el que volem: que sigui de tothom, que les llegendes i històries de l’antiga Ègara ens facin somiar, ens despertin vells records adormits durant segles… I que convoquin i despertin els egarencs i egarenques que van ser els nostres avantpassats i que ens poden explicar o suggerir tantes coses…