1. Saltar al menu
  2. Saltar al contingut
  3. Saltar al peu

Les dones de la Gran Muntanya

 

“Hem estat, al llarg dels segles, la mateixa dona però amb diferents noms i cares. Al llibre trobareu dues d’aquestes dones de la Gran Muntanya: Kara, al temps dels ibers, i Adelaida, a l’any 1013, però hem estat moltes més. Nosaltres hem servit el culte de la Gran Deessa als boscos i les coves, hem fet màgia i hem après a llegir el futur, hem guarit malalties, hem après els secrets de les herbes de la muntanya, hem calmat mals d’amor… A la nit dels temps, només érem dones, però fa més de tres mil anys a la Mediterrània es van anar imposant els homes com a sacerdots i els déus masculins. I finalment els homes van imposar-se com els únics servidors de l’únic déu, Yahveh, van arribar fins i tot a posar en dubte que les dones tinguéssim ànima i les van tractar durant segles com a éssers inferiors. La vella deessa blanca o triple va anar quedant oblidada, tot i que en alguns indrets va canviar de nom i d’aspecte, es va transformar en altres deesses i verges, en figures llegendàries… I a nosaltres, que havíem estat respectades com a dones sagrades, ens van acabar anomenant bruixes i encara coses pitjors. Hem estat perseguides, denigrades, menystingudes… Però, amagades als boscos, o vivint discretament a les viles i ciutats, hem preservat la vella tradició fins als nostres dies. Si ens busqueu, ens trobareu: les nostres hereves viuen en el segle XXI i poden obrir-vos les portes dels vells misteris…”