Història en clau de ficció

  • Imprimeix

 

Els autors han treballat al llarg de tres anys en la documentació i redacció del llibre. En l’etapa final, han comptat amb la col·laboració –que agraeixen expressament- de destacats experts en diferents disciplines relacionades amb l’arqueologia o la història: Gemma Garcia, Antonio Moro, Domènec Ferran, Pere Roca i Joan Soler.

Novel·la històrica

“La llegenda d’Ègara” és una obra literària que se situa dintre del gènere de novel·la històrica i no en el de la història novel·lada: proposa als lectors i lectores un viatge, en clau de llegenda construïda a partir de la realitat històrica de Terrassa i els principals corrents d’interpretació de la mateixa. Plantegem un relat literari i llegendari fonamentat en la història, aprofitant sobretot els “buits” que la ciència encara no ha pogut omplir… 

El llibre recorre uns dos mil anys del passat terrassenc, entre l’època de l’any 1000 aC fins al 1013 dC: acaba en el temps en el qual la Terrassa medieval comença a prendre forma a les terres del comtat de Barcelona, ja “independitzat” de fet de la monarquia francesa. Es a dir, el llibre finalitza al segle XI, en el moment del naixement del que ara és Catalunya, de la formació del feudalisme i de la que serà la vila medieval de Terrassa. 

Sobre la base de fets, evidències materials i documentals i tesis científiques de diversos autors/es, construïm un relat llegendari que parteix d’un personatge fictici, el savi Pompeu Vila (inspirat, entre d’altres, en un personatge real: Ramir Masdéu).

Hem fet un treball seriós i profundament documentat per plantejar un argument que no és històric però sí versemblant: hem creat personatges, escenes, espais i arguments que encaixen amb la lògica històrica, inspirant-nos en personatges i fets reals esdevinguts en altres indrets similars en la mateixa època. Hem estudiat atentament la historiografia científica sobre la nostra ciutat (tant les tesis més majoritàries com les que plantegen visions més o menys alternatives), hem buscat històries reals paral·leles, hem procurat entendre el per què i el com de cada fet, i hem combinat tot això amb prudència, tot buscant que l’argument i l’ambientació siguin sempre versemblants.

Història i ficció: els 10 principis que inspiren aquest llibre

Els principis que els autors han aplicat al llarg de tot el procés de documentació i redacció són:

I.- Respecte a la història i la recerca científica, així com les evidències físiques i documentals, a partir d’una àmplia tasca de documentació.

II.- Els autors han volgut crear una narració literària, omplint els “buits” històrics amb fets, personatges o llocs versemblants, coherents amb la història d’Egara-Terrassa o d’altres indrets similars en la mateixa època.

III.- Els autors han defugit sistemàticament la fantasia gratuïta, les extravagàncies, el romanticisme patriòtic o localista i la temptació d’engrandir i embellir el passat local.

IV.- En la novel·la hi ha la voluntat de reconstruir un paisatge físic i humà al llarg dels segles, respectant els fets comprovats o amb evidències i introduint ficcions literàries el més coherents possible o amb una probabilitat raonable. Els noms dels llocs no són reals en molts casos, però suggereixen una toponímia possible i versemblant, basada en estudis sobre el territori terrassenc o d’altres de característiques similars en cada època.

V.- Els autors han situat cada narració “local” en el seu context històric “global”, perquè els lectors/es entenguin millor els fets, la manera de viure dels terrassencs de cada època.

VI.- Els autors imaginat fets que podien haver succeït, buscant la màxima coherència i versemblança, sense cap mena de fantasia truculenta ni gratuïta, però amb imaginació i creativitat.

VII.- Quan els autors introdueixen algun espai, indret o edificacions de ficció (sempre versemblant) al territori egarenc, el fan desaparèixer posteriorment de forma radical.

VIII.- El llibre està adreçat al gran públic jove/adult, terrassenc o no. No té continguts inadequats, tot i que no defuig tampoc la realitat de la vida en cada època.

IX.- Es un llibre respectuós amb les diferents formes de pensar i creences socials, polítiques o religioses, que no pren partit a favor ni en contra de res i que no jutja res ni ningú. Simplement, intentem explicar i entendre les coses i donar vida i moviment als terrassencs i terrassenques del passat.

X.- El llibre està escrit dintre de la llibertat de creació literària i artística i el respecte als lectors/es.