1. Saltar al menu
  2. Saltar al contingut
  3. Saltar al peu

Guifré

"No em fa por la batalla, ni tan sols penso en la possibilitat de morir en el combat: per a un guerrer, és una bona mort. Tinc un únic propòsit: fer prosperar les terres del comtat  i derrotar definitivament l’exèrcit andalusí comandat pel meu odiat enemic, Lubb Ibn Muhammad que amenaça les nostres fronteres entre els rius Llobregat, Cardener i Segre."

Llegeix més...

Sukià

“El meu pare, el noble Belà, era el cap d’un poble ric i poderós a la ribera del Gran Riu. Jo era el seu fill gran, però m’havia de guanyar el respecte dels homes del consell si volia que m’acceptessin com a cap quan ell fos mort. Des de molt petit em va ensenyar a lluitar amb l’escut i l’espasa i va encarregar a un vell sacerdot que em donés saviesa i prudència per guiar la gent del nostre poble."

Llegeix més...

Les dones de la Gran Muntanya

“Hem estat, al llarg dels segles, la mateixa dona però amb diferents noms i cares. Al llibre trobareu dues d’aquestes dones de la Gran Muntanya: Kara, al temps dels ibers, i Adelaida, a l’any 1013, però hem estat moltes més. Nosaltres hem servit el culte de la Gran Deessa als boscos i les coves, hem fet màgia i hem après a llegir el futur, hem guarit malalties, hem après els secrets de les herbes de la muntanya, hem calmat mals d’amor…"

Llegeix més...

La Dragona de Sant Llorenç

“Quina mania que han tingut sempre els egarencs! Estan entestats a dir que jo sóc un Drac, quan he estat sempre, des de fa milers d’anys, una Dragona. La Dragona de la Gran Muntanya. I no m’anomeneu, sisplau, amb aquest nom tan despectiu: “Víbria”, és a dir, en castellà, “víbora o sierpe”. No m’ofengueu perquè sigui femella, en res inferior als dracs mascles: anomeneu-me Dragona."

Llegeix més...