1. Saltar al menu
  2. Saltar al contingut
  3. Saltar al peu

Ireneu

 

"El bisbe Nundinari de Barcino –parent del meu pare i protector meu- em va enviar a Ègara quan jo era un jove clergue amb la intenció que posés ordre en l’immens territori d’un bisbat que era extremadament difícil d’administrar i dirigir. Ell ja no tenia edat per viatjar constantment per totes les terres del seu domini i combatre el paganisme i l’heretgia en aquelles terres llunyanes que abastaven des de l’interior fins al mar. Nundinari, igual que el meu pare Ireneu, que em va posar el nom del sant bisbe de Lió, tenia propietats al país d’Ègara i em va ordenar vetllar pels negocis que compartíem la seva família i la meva. Jo era ambiciós i hagués volgut merèixer un càrrec a Tàrraco o, fins i tot a Roma, però el Senyor va voler que el meu destí fos Ègara, una plana i unes valls devastades per les males collites  i les plagues. I així ho vaig fer, incansablement, però els projectes del bisbe de Barcino, al cap i a la fi, no s’acompliren tal com ell desitjava… Ni tampoc els meus, que vaig acabar esdevenint bisbe d’Ègara, quan el meu somni era ser bisbe de la gran ciutat de Barcino. Els camins del Senyor són sempre inescrutables..."